Els vins catalans lideren el mercat intern

Els vins del país han experimentat una tendència alcista a Catalunya en els darrers cinc anys i han assolit una quota de mercat de quasi el 34% amb un increment del 3,8 punts percentuals (18,4% del volum) respecte el mateix període de l'any anterior.

Segons les darreres dades Nielsen de consum relatives al període novembre 2013 a novembre 2014, els vins catalans són líders en el mercat de Catalunya, assolint una quota de mercat de quasi el 34% amb un increment del 3,8 punts percentuals (18,4% del volum) respecte el mateix període de l’any anterior. Aquestes dades demostren una tendència alcista els darrers 5 anys, passant d’una valor de 27,8% a 33,7% pel període indicat.

Si es segreguen les dades pels canals d’Alimentació i Hostaleria, en Alimentació es repeteix el lideratge aconseguit l’any 2013 i s’assoleix una quota del 33,7%, amb un augment respecte del període anterior del 2,9 punts percentuals (14,1% del volum). Pel que fa en Hostaleria, la quota és del 33,5% amb un augment del 5,4 punts percentuals (28,1% del volum), mantenint en aquest canal de comercialització la segona posició i retallant la diferència respecte del líder en 10,4 punts percentuals i deixant la diferència respecte el líder a només 3,7 punts percentuals.

Pel que fa al mercat interior del vi amb Denominació d’Origen (DO), el conjunt de les 11 DO catalanes augmenten la seva participació un 0,3 punts percentuals, assolint una xifra del 6,71%, la qual cosa les situa en el 5è lloc del rànquing.

En aquest mercat i en el canal d’Alimentació es produeix un augment de 0,5 punts percentuals situant-se la quota de mercat en el 8,5% i ocupant el 4rt lloc del rànquing, i en el canal d’Hostaleria, l’augment és de 0,2 punts percentuals situant-se la quota de mercat en el 4,7%, ocupant el 5è lloc del rànquing.

En el mercat català de vi amb DO, en els darrers tres anys i pels períodes interanuals estudiats, la Denominació d’Origen que ocupava el primer lloc i ara ocupa el segon ha perdut un 3,8% de quota i el conjunt de les DO’s de Catalunya han augmentat un 4,4 punts de quota la seva participació assolint aquest any la primera posició.

Aquestes dades han estat presentades pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, durant la presentació de la guia Catalan Wine Lanscapes. Segons el conseller, “aquestes dades confirmen que la presència dels vins produïts per les 11 Denominacions d’Origen de Catalunya manifesten una tendència de creixement i consolidació i que progressivament van assolint les quotes de mercat que els correspon per la seva tradició i qualitat”.

El conseller també ha recordat que la Generalitat de Catalunya disposa del programa Enoturisme Catalunya amb l’objectiu de promoure i donar suport a la comercialització de l’oferta turística catalana vinculada a l’enoturisme.

Gaspatxo d'enciam...una beguda ràpida i fàcil de preparar

Arribes a casa i no tens gaire temps...estàs sense gana i tens molta set...o a mitja tarda...en un tres i no res el tindreu llest!!

Ingredients per el gaspatxo d'enciam

Les fulles verdes de 2 o 3 enciams.
2 o 3 iogurts de llet de cabra, soja o qualsevol llet vegetal
1 cullerada de tàperes( si us agraden )
3 cogombrets en vinagre o no
2 ous durs.
Vinagre blanc, de poma o de xerès
Oli d'oliva, sal i pebre.

Elaboració del gaspatxo d'enciam

Es col·loquen tots els ingredients al vas de la batedora (mescladora) amb una mica d'aigua i es procedeix a triturar fins a formar una crema homogènia.
Es salpebra i s'amaneix amb un raig d'oli i unes gotetes de vinagre.
L'enciam és un dels vegetals més usat arreu del món, hi ha moltes varietats i podem disposar d'enciams, d'una o altra varietat, durant tot l'any.

Amb aquesta recepta podem aprofitar les fulles d'enciam que en ocasions descartem i està boníssim!!

Les 5 millors llets vegetals, l'alternativa als que tenen problemes amb la lactosa

Tots ho hem patit alguna vegada: difícil digestió, mucositats, malestar, o potser fins siguem intolerants a la lactosa. Els metges i nutricionistes són cada vegada més conscients dels problemes que causa la llet de vaca, d'aquí que a poc a poc aquests preparats vegetals s'estiguin assentant al mercat pel bé de tots els consumidors. Vegem-ho més detingudament:
Beneficis de les llets vegetals
No contenen lactosa ni colesterol.
Baixes en greixos
Elevat percentatge de greixos mono i poliinsaturats, beneficioses per al cor
Alt contingut en vitamines B ..
Relació equilibrada entre el Sodi i el Potassi.
Són perfectes per a persones amb digestions lentes, problemes de restrenyiment, còlon irritable ...

LLET DE SOJA
És la més habitual i la que, segurament, ja has consumit alguna vegada. Una de les llets vegetals més beneficioses i de més antiguitat, amb origen a la Xina i estesa a Amèrica i Europa al llarg del segle XIX. Vegem els seus beneficis:
És bona per a persones al·lèrgiques a la lactosa.
És la més digestiva gràcies a que no necessita enzims per ser digerida.
És excel·lent per a persones amb diabetis: allibera els sucres a poc a poc, mantenint aquest component en sang en la seva manera més òptim.
Disminueix el colesterol, sent una de les llets més beneficioses gràcies a la seva composició a base de isoflavones , àcids grassos i proteïnes.
Alt contingut en calci.Millora la circulació i la cicatrització.
Disposa de potassi i magnesi, ideal per al control de la hipertensió arterial.
És molt recomanada per a dones, ajudant-nos en la síndrome premenstrual, gràcies als seus isoflavones.
Una altra opció excel·lent dins de les llets vegetals, indicada per a nens que estiguin creixent, persones que estiguin baixes d'energia i que necessitin d'un complement alimentari. És una de les més nutritives.

LLET D'AMETLLES
És digestiva.
Beneficiosa per a persones anèmiques, febles, amb problemes hepàtics o desnodrides.
És beneficiosa per cervell i els músculs pel seu alt contingut en potassi.
Prevé l'osteoporosi.
Les ametlles ajuden a reduir el colesterol.
El seu alt contingut en fibra, és ideal per al restrenyiment. Disminuint a més el risc del càncer de còlon.
Alt contingut en magnesi, ferro, calci i vitamina E.

LLET DE CIVADA
Una beguda excel·lent per a aquelles persones que vulguin cuidar i anar baixant de pes. Prendre pels matins és ideal per obtenir una bona ració d'energia sense gens de greixos.
El seu alt contingut en fibra enforteix el sistema digestiu, i ens ofereix una sensació saciant.
Disminueix el colesterol, la diabetis.
Molt rica en carbohidrats, donant-nos més proteïnes fins i tot que l'arròs o el blat.
Disposa d'àcids grassos essencials, com el linoleic, antioxidants i vitamina E.
El seu alt contingut en betaglucans, ens ajuda a disminuir el colesterol i els àcids biliars de l'intestí, absorbint i evitant així que elements nocius passin a l'organisme.

LLET DE NOUS
Dins de les llets vegetals, la de nous és molt indicada per a casos de diarrea. Encara que els americans estan introduint cada vegada més, pel fet que s'ha comprovat que és la beguda amb més alt contingut en antioxidants.
Prevé malalties cardiovasculars, així com la diabetis.
Segons nombrosos estudis, és més beneficiosa que altres antioxidants, com ara les taronges, espinacs, pastanagues o tomàquets.
Disposa d'un meravellós combinat de vitamina E, àcids grassos omega 3 i omega 6 els polifenols i els oligoelements, seleni, coure, zinc i magnesi ... ideals per a la nostra salut i la de tota la família.

LLET D'ARRÒS
La llet d'arròs no s'ha de confondre amb el "aigua d'arròs", la que fem servir normalment quan patim diarrees. Aquesta llet està elaborada a través de grans d'arròs, frescos, mòlts i cuits, i després fermentats.
És una beguda lleugera, i dolça que no conté gluten.
Es digereix molt bé, i a més, és relaxant. El seu contingut en triptòfan i vitamines del grup B, converteixen a aquesta beguda en l'anomenada "llavor de la serenitat" ja que aquestes substàncies són molt adequades per obtenir energia i equilibri en el sistema nerviós.
Posseeix propietats depuratives i hipotensores.
És ideal també per controlar el pes, té menys calories que la llet de soja, i la d'ametlles, sent a més molt nutritiva.

Les diferències entre una tisana, una infusió i oli essencial

Tisana i infusió: Són el mateix?
Generalment se sol anomenar de la mateixa manera a la tisana o la infusió, quan en realitat són dues coses diferents. La temperatura de l'aigua, la manera de preparar-les i alguns altres detalls més fan la diferència. Coneix quins atributs li corresponen a cadascuna.
Les diferències entre una tisana i una infusió A l'hora de parlar de begudes calentes, solen confondre assíduament les paraules tisana i infusió, que són per molts considerada les mateixes coses, quan això no és així. Si bé els procediments per preparar guarden moltes similituds, també tenen les seves diferències.

Per començar, una infusió consisteix d'una beguda que es prepara a partir d'aigua molt calenta, però que no ha arribat a bullir. Aquesta es col·loca sobre les fulles seques, flors, grans o el que sigui que vulgui consumir. Es deixa reposar, es tapa, es filtra i es beu. Alguns bons exemples d'infusió són el te, el cafè, la herba mate o la camamilla.

Cas contrari, la gran diferència que hi ha amb les tisanes és que en aquest cas l'aigua si arriba a punt de bull. Fins i tot el més normal és que diverses herbes que puguin ser part d'aquesta beguda comportin diversos minuts d'ebullició perquè l'aigua interactuï amb els principis actius de les plantes en qüestió.

Com han pogut veure, la diferència és petita però existeix. És molt comú que es confonguin aquestes qüestions, com també sol passar amb el típic cas de cridar "te" a qualsevol beguda calenta, mentre que aquest qualificatiu només correspon a les infusions procedents de la Camellia sinensis.

Oli essencial o simplement essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidrofòbiques concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes. Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes. Un oli es qualifica d'essència en el sentit que porta una olor característica o essència de la planta. Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat específica química o farmacèutica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques. Els mètodes amb el que s'obtenen el olis essencials han estat per ordre cronològic el premsat, la destil·lació i l'extracció líquid-líquid. La destil·lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los

Additius en begudes i aliments, que vol dir cada un

Noms i additius E 
Les etiquetes d'algunes begudes i aliments processats contenen una llarga llista de nombres, additius i elements  que potser no consideris necessaris. No obstant això, es calcula que cada persona consumeix 2,25 Kg. d'additius a l'any.

* Colorants E-100 a E-180. Serveixen per millorar l'aspecte de productes poc atractius o per tornar un color "natural" als productes el to s'ha perdut durant el processat.

* Conservants entre E-200 i E-285 i E-1.105. S'utilitzen per perllongar la vida del producte i evitar la formació de bacteris. Fins i tot els aliments sans, corn els albercocs secs, contenen conservants (en el cas de la fruita seca, sol ser diòxid de sofre, un conegut al·lergen).

* Antioxidants entre E-300 i E-321 S'empren perquè el producte no es posi ranci.

* Emulsionants, estabilitzants i espessants entre E-322 i E-495. S'utilitzen en productes com les postres, les sopes i les salses baixes en greixos per realçar i mantenir la textura.

* Entre E-500 i E-578. Diversos usos.

* Potenciadors del sabor entre E-620 i E-640. Milloren el gust.

* Agents abrillantadors entre E-901 i E-914. S'empren per afegir brillantor i fer que els aliments semblin atractius.

* Milloradors i blanquejadors de la farina (per exemple, entre E-920 i E-926). S'utilitzen en productes de fleca per millorar la textura, la qualitat de la cocció i la blancor.

* Edulcorants (per exemple, E-420 i E-421, i entre E-953 i E-959). Serveixen per endolcir; són substituts del sucre.

* Entre E-999 i E-1.518. Tenen diversos usos. A més d'aquests additius, els productes poden contenir un o més potenciadors del sabor sense nombre E. No és obligatori enumerar en l'etiqueta.

SÓN ELS ADDITIUS ALIMENTARIS INOFENSIUS PER A LA SEVA SALUT? 
Un petit percentatge de persones poden ser al·lèrgiques o mostrar intolerància a un o més additius, sent cada cop més comú i en edats ja bastant superiors a la infància. El que no està encara demostrat és la relació entre aquests additius i càncers i mutacions generacionals sent causa de malalties anomenades " extranyes " per ser actualment encara molt poc comuns
 Els que provoquen més problemes són:
# Els colorants E-102 (tartrazina), E-104, E-122, E-123, E-124, E-127, E-128, E-131, E-132, E-133, E-142, E-151, E-154, E-155.
# El colorant E-120 (cotxinilla).
# El colorant E-160b (anat).
# Els conservants benzoats i sulfures (entre E-210 i E-219 i entre E-220 i E-228).
# Els antioxidants E-310, E-311, E-312, E-320 i E-321.